Dia 10 - Pluges a Koh Tao

Bon dia!

Aquesta serà una actualització diferent. No comença aquest matí, sinó que ens remuntem a ahir al vespre, on ho vam deixar.

Vam anar a sopar a un restaurant proper, el Jamahkiri. Aquest restaurant forma part d’un resort que és al costat de les Villas del Sol. Només arribar, ens vam adonar que era un lloc “pijo”. T’obliguen a treure’t les sabates per entrar i la llum suau, la música d’ambient i les vistes ja t’indiquen que és un bon lloc.

Aprofitant que Koh Tao és una illa petita, dedicada gairebé exclusivament al turisme i la pesca, vam demanar una llagosta de mar. El preu, 1450 bahts (venen a ser uns 30€), valia la pena. El Xavi mai havia tastat la llagosta i, al preu que va a Barcelona no creiem que ho hagués fet. Així que es tractava d’una oportunitat.

El sopar, doncs, va estar a l’alçada de les expectatives. En acabar, vam tornar a les Villas a dormir i preparar-nos per l’endemà, que repetiríem l’excursió si el Xavi es trobava millor.

Aquesta nit, ha estat increible. Els llamps de la tempesta il·luminaven tota l’habitació. El vent semblava que s’anés a emportar, en qualsevol moment, les dues palmeres que hi ha just al davant de la terrassa. Dormir, més ben poc.

En llevar-nos a les 8:00, el dia continuava ennuvolat. Ja no plovia, però feia vent i teníem la sensació que el Sol no sortiria. A les 9:45h., ens ha trucat el Gilbert. El capità de l’embarcació havia decidit que no sortíssim. La mala maror i la pluja no ens permetrien gaudir de l’snorkel, així que preferia no sortir i no córrer perill.

Així doncs, ens hem quedat el matí a la Villa, descansant i llegint. Per dinar, aprofitant que havia deixat de ploure, hem baixat a la Freedom Beach. El temps semblava que ja s’havia calmat, i el Sol començava a treure els primers rajos. El taxi, ens ha cobrat 1000 bahts (25€) pel viatge d’anar i tornar. Un viatge d’escasos 15 minuts. Però aquí, a Koh Tao, els taxis són cars. Ens explicava el Gilbert que la gran majoria forma part d’una mafia, i cobren el què volen, pactant preus entre ells. Així doncs, com no hi ha cap altra alternativa de movilitat, els hem hagut de pagat.

Ja a la platja, hem hagut de pagar 100 bahts per entrar (2,50€ per persona). Aquesta entrada, inclou dutxa, ampolla d’aigua, kayak, pilotes de volei i tumbona. Així que tampoc no ens ha semblat car.

Hem dinat Pad Thai i hem baixat a la sorra a fer snorkel. De sobte, ha començat a ploure. La pluja, fent snorkel, és una putada. T’emborrona la visió i capgira l’aigua i la sorra, perdent visibilitat del fons. Malgrat això, alguna cosa hem vist i fotografiat.

A l’estona, la pluja ha apretat més i hem tornat cap a les Villas. Aquí hem fet migdiada i hem passat la tarda jugant a jocs de taula. Després hem fet les maletes, ja que demà comencem el viatge de tornada.

Finalment, hem demanat sopar, que ens han portat a la villa per 330 bahts (8€). Hem sopat Pad Thai, sopa de llet de coco amb pollastre i arròs, un coco i unes pancakes de llet condensada.

Dia 9 - Snorkel a Koh Tao

Bon dia!!

Avui ens hem llevat a les 8 per esmorzar, preparar les motxilles, les nostres millors cares i gaudir de l’excursió que havíem contractat. Aquesta, consisteix en pujar a una barqueta i que ens portin a diferents ubicacions al voltant de la illa, totes elles indicades per fer snorkel i veure la fauna marina de la zona. Segons ens han dit, podríem veure taurons i tortugues marines. A més, farem parada a Koh Naang Yuan, unes illeres característiques per estar unides per un regueró de sorra. L’excursió té una durada de 6 hores, començant a les 10h. i acabant a les 16h. al punt d’inici. El preu és de 3500 bahts dues persones (90€).

A les 9:45h., en Gilbert ens ha portat fins al Mae Haad Pier, el port principal de Koh Tao. Allà ja ens estava esperant la nostra barqueta. Una petita embarcació de fusta amb un motor de combustió per moure-la. El conductor, sense massa idea d’anglès, ha estat en tot moment molt agradable i simpàtic. Ja veureu perquè.

El primer trajecte ha estat d’una hora. Les onades anaven augmentant d’intensitat a mesura que ens allunyàvem del port. Hem vorejat bona part de la illa, passant sobradament de la nostra badia Shark Bay. La primera parada ha estat entre dos muntanyes que deixaven pas a un petit golf de la illa. Allà, amb 3 barquetes més, hem fet la primera immersió.

Al fons marí hem vist un gran banc de peixos. Milers i milers d’ells, nedant a molts metres de profunditat. Per sobre, gairebé a la superfície, altres peixos de colors més cridaners s’apropaven a nosaltres i es deixaven fotografiar i grabar. 

Als pocs minuts, el Xavi ha hagut de pujar a la barca. El mareig era important. La Laura s’ha quedat gaudint de l’snorkel una estona més. A la següent parada, a Mango Bay, el Xavi no ha pogut sortir de la barca i la Laura ha baixat i ha pogut veure un altre banc de peixos, a més d’alguns de colors molt cridaners que canviaven de color en funció de la llum externa.

La darrera parada ha estat a Koh Naang Yuan, la illa que us comentàvem més amunt. L’entrada a la illa té un cost de 100 bahts per cap (2,50€). Val a dir que tenen una consciència ecològica important. No ens han deixat entrar cap tipus d’ampolla de plàstic ni llauna, i si portaves motxilla te la registraven per revisar que no en portessis cap. Allà el Xavi sí que ha baixat. Després de pujar nombroses escales i pujar a roques de grans dimensions, hem fet una visita al view point (mirador). Des d’allà, les vistes eren molt bones.

Com que el Xavi encara no es trobava massa bé, hem descansat prenent una coca-cola a unes tumbones a la platja. La coca-cola, 45 bahts cadascuna. Les tumbones, 150 bahts amb parasol.

Al poc, hem marxat cap al port inicial. El Xavi continuava marejat i no hem pogut continuar amb l’excursió. A les 14h., en Gilbert venia a recollir-nos. Abans, hem dinat en un restaurant al costat del Mae Haad Pier. La Laura ha gaudit molt de la sopa de llet de coco amb pollastre i verdures.

En Gilbert és un encant. Només arribar, li ha dit a la Laura que tenia un petit regal per ella. Tornant en cotxe cap a la villa, s’ha saltat la sortida i ens ha dut a un lloc desconegut. Ens ha demanat que baixèssim i hem arribat a un local on el cartell deia: “centre de recuperació de tortugues”.

Allà, s’encarreguen de recollir tortugues que són molt petites i tenen perill de no arribar a la platja per culpa del turisme. També tracten tortugues adultes amb malalties o accidentades. En aquest moment només en tenien una, d’unes 8 semanes, que encara no era prou adulta com per deixar-la al mar. Hem pogut fer-li fotos i algun vídeo.

Ara som a les villes. En breus, vindrà una persona a fer-nos un massatge. Com que no sabíem de què fer-lo, hem decidit que el farem d’after-sun. Encara que prevenim, sembla ser que ens hem cremat una mica l’esquena.

Demà està previst que tornem a repetir el tour. El Xavi es prendrà dues biodramines amb cafeïna abans de sortir i així segur que no es mareja amb la barca.

Dia 8 - Koh Tao

Avui ens hem llevat a les 8, sense alarma! Amb el ritme tranquil de qui està de vacances, afegint el plus de honeymoon. És a dir, fent el gos el llit i esmorzant una hora més tard. Ara sí, hem tingut l’oportunitat de gaudir d’unes vistes a plena llum del sol del paisatge, que ens té enamorats.

Cap a les 10 ja érem a la platja de Shark Bay. Aquesta platja rep el nom dels taurons que s’hi poden veure. Aquests, però, són totalment inofensius i només s’alimenten de petits peixos, mai d’humans. A més, d’entre les espècies que podíem observar, s’hi troba la tortuga marina. Com que sabem que esteu neguitosos per saber si les hem vist, us respondrem ja: no.

A la platja, ambient familiar i poca gent. Res a veure amb la Barceloneta a l’agost. Com a molt hi hauria, a tota la platja, unes 20 persones, repartides entre diferents grups de turistes i natius. Amb les tovalloles ja esteses, les ulleres de buceig i els tubs d’snorkel, ens hem endinsat cap a l’aventura.

S’ha de dir que aquesta platja és molt peculiar. Havent entrat uns 250 metres endins, l’aigua només ens arribava als genolls. Tot i això, el gran nombre de coralls, peixos i holoturies (cogombres de mar) ens han obligat a observar contínuament el fons marí per veure on trepitjàvem.

Quan la fondària ens ho ha permés, hem començat a nedar i a observar. La quantitat de varietats de peixos, coralls i algues és al·lucinant. Molts dels peixos ni tan sols tenien por de nosaltres i s’apropaven sense cap mirament a les nostres cames.

Hem vist algun banc de peixos de colors, l’efecte del qual és sorprenent. Als colors llampants s’hi afegeix el moviment sincronitzat de tots ells. Un espectacle. Us deixem algun vídeo que hem pogut fer. Abans de res, demano disculpes (Xavi). Nedar i intentar mantenir el pols no és una tasca fàcil. Almenys per mi.

Passades les 12 i cansats com estàvem, hem pres una coca-cola a un restaurant del costat de la platja i hem pujat cap a les Villes. Com que no teníem prou aigua al cos, ens hem banyat a la piscina de la villa.

En Gilbert (recordem, l’home que regenta tot això), ens va recomanar visitar el eagle view, un restaurant-mirador amb vistes a tota la badia. El menjar, normalet. Però és clar, no hem anat per la gastronomia. Tot plegat ens ha costat 250 bahts, el que al canvi ve a ser uns 6€. El preu, força bo per ser no érem.

Arròs fregit amb pollaste

Arròs fregit amb marisc

En arribar a les villes altra vegada, hem vist un capítol de Breaking Bad fins que la migdiada ens ha pogut. Finalment, hem rematat el dia amb més piscineta, un mix de mango i dragon fruit i acompanyament musical a càrrec de la família Playà-Gascón.

Demà ens llevarem aviat. Hem contractat un tour d’snorkel pel llarg i ample de tota la illa de Koh Tao. Anirem a la cerca de les tortugues i els taurons. Prometo tenir més pols amb la càmera.

Per acabar, us deixem amb dos companys de pis que tenim a la nostra villa, un geko i una mantis.

 

Dia 7 - De camí a Koh Tao

Avui ens hem llevat molt emocionats, perquè aquesta nit dormiríem a Koh Tao. Portàvem quasi un any esperant que arribés aquest moment!

A les 9.15h ens esperava el shuttle (autobús llançadera de l’hotel Pingviman, a sota la foto) per portar-nos cap a l’aeroport de Chiang Mai. Es tracta d’un aeroport força senzill, sense res a destacar. Això sí, el primer control de seguretat, d’aquelles que has de treure els líquids de la maleta de cabina i passar per l’arc de seguretat sense metalls, te’l fan abans d’entrar a l’aeroport. És com si a la porta giratòria per accedir a l’aeroport del Prat hi hagués un control de seguretat. Caòtic.

El vol fins a Koh Samui ha estat d’1h i 45min. Hem volat amb la companyia Bangkok Airlines. Val a dir que Thai Airlines està molt millor. En aquests no ens han donat ni manta ni coixí, però almenys ens han donat menjar (un plat d’arròs amb pollastre, que evidentment picava força, i un pastisset de xocolata que no estava malament). L’avió, sorprenentment petit, només disposava de 29 files de seients. Tots dos hem coincidit en que es tractava de l’avió més petit amb el que hem volat. Ja us podeu imaginar quan han vingut les turbulències.......

En arribar a Koh Samui, hem comprat els tiquets per anar fins a Bangrak Pier (el port on més tard agafariem el ferry fins a Koh Tao) amb un shuttle. Aquests tiquets ens han costat 100 bahts per persona (2,50€), força car en comparació amb la distància que hem recorregut i les condicions (una furgo bastant atrotinada amb 7 viatgers més). Un cop al port, hem anat a dinar a un restaurant de davant, ja que carregats com anàvem amb les maletes no podiem marxar gaire lluny a dinar. El dinar ha estat bo i senzill. 

A les 16.30h, molt puntual, ha sortit el ferry direcció Koh Tao. Hem viatjat amb el ferry de la companyia Seatrans Discovery. Un vaixell amb dues plantes, on la superior disposava d’un mirador exterior. Des d’allà hem fet fotos, vídeos i hem gaudit de la brisa marina a alta velocitat. 

A la mitja hora aproximadament de sortir, hem fet parada a Koh Pha Ngan. A nosaltres encara ens quedava una hora i mitja més de trajecte. 

Cap a les 18.30h hem arribat al Mae Haad Pier (port de Koh Tao), on ens esperava el Gilbert per portar-nos fins a l’Apartament Villas del Sol. El Gilbert és un home francès de Mònaco, porta quatre anys vivint a Tailàndia i encara parla una barreja d’anglès amb tocs intensos de francès.

El camí cap a Villas del Sol no té desperdici, tot un seguit de camins mal esfaltats enmig de la selva, amb unes pujades i baixades considerables. Per sort, hem anat amb un Mitsubishi Pajero, un tot terreny perfecte per aquests trajectes.

A continuació us deixem amb algunes imatges de la nostra villa, que és diu Villa la Solana. El Gilbert ens ha explicat que el complex només té 3 villes, la nostra que és per a dos persones i dues més per a quatre persones.

Com que els vam informar que era el nostre viatge de noces, ens han rebut amb un batut de fruites, una safata plena de fruites exòtiques (pinya, rambutan, mango, dragon fruit, etc.) i una decoració molt cursi a l’habitació.

No hem pogut evitar banyar-nos a la piscina privada de la nostra villa només arribar. 

Per sopar, hem demanat que ens portessin a la villa menjar del Cafè del Sol, que és un restaurant que hi ha al port i que és del mateix propietari de l’hotel on estem instal·lats. El sopar, això sí, no és típic asiàtic.

Demà pel matí anirem a la Shark Bay, que està a 5 minuts caminant de Villas del Sol. A veure si tenim sort i veiem les dues tortugues que hi viuen i algun tauró. En Gilbert ens ha assegurat que és un lloc idoni per practicar l’snorkel. 

Dia 6 - Chiang Mai

Avui ens hem llevat tard. Tard, vol dir les 8h.. L’esmorzar de l’Hotel està bé, però lluny d’arribar a Le Méridien. Malgrat això, la Laura ha començat el dia amb un bon plat de noodles!

En contra de la opinió del Xavi, hem agafat una furgoneta vermella per anar fins al Warorot Market, un dels mercats més antics de Chiang Mai i on els natius van a fer les seves compres.

La valoració és molt bona. Aquí hem pogut veure un mercat dels de debó, autèntic i intens, amb vida. Molta vida! Allà hem passejat entre autòctons i hem gaudit de les olors i les pudors d’un mercat tailandès. Paradetes de mitjons, camises i pantalons a la vora de paradetes de cucs, fruita comfitada i peix i carn.

Com ens havíem informat de quin era el plat típic de Chiang Mai, no ens hem pogut estar de tastar-lo a una paradeta on els autòctons dinaven: Kao Soi Mea Joy. El Khao Soi és una delicatessen, digna d’estar entre els millors plats tailandesos que hem tastat. Consisteix en fideus d’arròs, cuinats amb brou de curri i llet de coco, guisats amb pollastre, porc o vedella i especiats amb bitxo (que aporta el toc picant que ha de tenir tot plat thai), comí, gingebre, pebre, all, ceba i lemongrass. S’ha de dir que, tot i ser un plat picant, la Laura ha deixat el plat ben net. El preu de cada plat de Khao Soi amb carn de pollastre, vedella o porc són 50 bahts (1,25€).

Abans, però, havíem comprat uns cucs del bambú i el Xavi se’ls ha menjat amb el propietari de la paradeta que ens havia preparat el Khao Soi. Aquí us deixem amb un vídeo, la prova del delicte. Per als curiosos, aquests cucs estan fregits i tenen textura a les cones de porc. Per dins són aire i per fora molt cruixents. El gust és com de porc fregit. Estan bons!!

Després hem continuat passejant pel mercat, on hem comprat 4 mangos al preu de 33 bahts (uns 70 cèntims d’euro), i hem acabat a Chinatown. La Chinatown de Chiang Mai no té res gaire especial ni digne de menció. Fluix i desangelat.

Acte seguit ens hem dirigit al temple de Wat Phra Singh. L’entrada ens ha costat 20 bahts (50 cèntims). El Wat Phra Singh és el temple budista més venerat de Chiang Mai, on podem trobar l’escultura d’un buda daurat gegant.

Buscant un lloc per dinar (el Kao Soi ha estat un segon esmorzar), hem decidit que havíem treballat molt i ens calia un bon massatge per desconnectar, així que hem acabat a un antro (d’aquells que fan patir), on el Xavi ha gaudit d’un massatge, d’una hora, d’esquena (300 bahts = 7€) i la Laura de peus i cames (250 bahts = 6€).

Com que no trobàvem cap lloc per dinar que ens agradés i ja que el Khao Soi del Waroros Market ens havia encantat, hem agafat un taxi col·lectiu per tornar a dinar allà. L’home de la paradeta s’ha al·legrat molt de veure’ns una altra vegada! Hem demanat dos Khao Soi, un de pollastre i un de porc i de postre un Mango slice with sticky rice (mango filetejat acompanyat d’arrós glutinós amb llet de coco).

Arribats a l’Hotel, hem fet una migdiada per agafar energies i anar al segon mercat, el mercat nocturn dels diumenges, a 15 minuts a peu de l’Hotel. L’ambient dels mercats de Chiang Mai, de debò, val molt la pena. Aquest, ple de paradetes de menjar, artesania, roba...

Només arribar, el Xavi s’ha menjat un pintxo de butifarra. Molt bona. Recordava a la pilota del brou.

Estavem passejant pel mercat i de sobte ens hem trobat amb una paradeta on venien insectes fregits. El Xavi al principi ha tingut dubtes, però al final s’ha animat a comprar una bosseta de grills per 20 bahts (0,5€). A continuació, el video de la degustació al mig del mercat.

La Laura volia menjar alguna cosa per sopar i hem escollit un restaurant que hi havia molta gent menjant, fins i tot hi havia cua. La veritat és que el menjar estava bo però no valia molt la pena.

Hem continuat mirant botiguetes i quan ens hem cansat, feia calor i estava molt ple de gent, hem decidit tornar cap a l’hotel a enllestir les maletes. Demà marxem cap a Koh Tao, serà un dia llarg perquè ens esperen 1.45h d’avió fins a Koh Samui i 2h de ferri fins a Koh Tao.